RSS
 


Sharaku (写楽) (III)

02 Jun

三代目佐野川市松の祇園町の白人おなよ、東州斎写楽(左)/勝川春英(右)、寛政6年、(1794)
Sanogawa Ichimatsu III com Onayo, la prostituta de Gion per Tōshūsai Sharaku i Katsukawa Shun’ei, 1794
Sanogawa Ichimatsu III como Onayo, la prostituta de Gion por Tōshūsai Sharaku y Katsukawa Shun’ei, 1794
Sanogawa Ichimatsu III as Onayo, the Prostitute de Gion by Tōshūsai Sharaku & Katsukawa Shun’ei, 1794

Català – EspañolEnglish

3-4. Els rivals / Los rivales / The Rivals

Per completar la primera ala del pavelló, se’ns mostren els rivals de Sharaku, secció 3, i es realitza un exercici de comparació en la secció 4, deixant l’altra ala per a la secció 5, ‘Sharaku complet’, i la petitíssima secció 6, ‘L’efecte Sharaku’. A la secció 4, podem veure una de les coses més interessants de l’exposició: el mateix actor en el mateix paper retratat per dos o més artistes diferents. De fet, aquesta és la manera més senzilla d’adonar-se del toc personal de Sharaku.

El món kabuki va ser sacsejat per les reformes de Kansei i el 1794, l’any del debut de Sharaku, els teatres van passar per privacions sense precedents. Malgrat tot, i enmig d’aquest panorama, Tsutaya, va produir els treballs de Sharaku, que es van convertir en l’antítesi de l’estil dels treballs de Katsukawa Shun’ei (勝川春英), els retrats d’actors elegantment bells, que eren representatius de l’estil produït per l’escola Katsukawa, concretament, de Katsukawa Shunshō (勝川春章) en endavant i que va realitzar retrats de mig cos sota el segell de diversos editors. A la primavera de 1794, just abans de l’aparició de Sharaku, un altre artista va fer una aparició estelar, Utagawa Toyokuni (歌川豐國), que va començar la publicació de la sèrie Yakusha Butai no Sugata-e (役者舞台の姿絵), en què retratava els actors en escena i de cos sencer, i que va ser publicada en la seva totalitat per Izumiya Ichibei (和泉屋市兵衛). Tres artistes de l’estudi Shun’ei, inclòs Katsukawa Shun’en (勝川春艶), amb els seus populars retrats rodons per ventalls, també van realitzar il.lustracions dels mateixos actors en els mateixos papers per rivalitzar amb les il.lustracions de Sharaku.

En aquesta secció trobem els cartells i programes de teatre que explicaven el repartiment, actors i papers, i les obres representades durant aquest període, més una sèrie de treballs seleccionats de cada artista per apreciar la seva individualitat i les diferents versions d’un mateix actor en un mateix paper.

Para completar la primera ala del pabellón, se nos muestran los rivales de Sharaku, sección 3, y se realiza un ejercicio de comparación en la sección 4, dejando la otra ala para la sección 5, “Sharaku completo”, y la pequeñísima sección 6, “El efecto Sharaku”. En la sección 4, podemos ver una de las cosas más interesantes de la exposición: el mismo actor en el mismo papel retratado por dos o más artistas distintos. De hecho, esta es la manera más sencilla de darse cuenta del toque personal de Sharaku.

ELas reformas de Kansei afectaron enormemente al mundo kabuki y en 1794, el año del debut de Sharaku, los teatros pasaron por privaciones sin precedentes. A pesar de todo, y en medio de este panorama, Tsutaya produjo los trabajos de Sharaku, que se convirtieron en la antítesis del estilo de los trabajos de Katsukawa Shun’ei (勝川春英), cuyos retratos de actores elegantemente hermosos, eran representativos del estilo producido por la escuela Katsukawa, concretamente, de Katsukawa Shunshō (勝川春章) en adelante y que realizó retratos de medio cuerpo bajo el sello de varios editores. En la primavera de 1794, justo antes de la aparición de Sharaku, otro artista hizo una aparición estelar, Utagawa Toyokuni (歌川豐國), que comenzó la publicación de la serie Yakusha Butai no Sugata-e (役者舞台の姿絵), en la que retrataba a los actores en escena y de cuerpo entero, y que fue publicada en su totalidad por Izumiya Ichibei (和泉屋市兵衛). Otros tres artistas del estudio Shun’ei, incluído Katsukawa Shun’en (勝川春艶), con sus populares retratos redondos para abanicos, realizaron ilustraciones de los mismos actores en los mismos papeles para rivalizar con las ilustraciones de Sharaku.

En esta sección encontramos los carteles y programas de teatro que explicaban el reparto, actores y papeles, y las obras representadas durante ese período, más una serie de trabajos seleccionados de cada artista para apreciar su individualidad y las distintas versiones de un mismo actor en un mismo papel.

To complete the first wing of the pavilion, we find section 3 dedicated to the rivals of Sharaku, and section 4, with an exercise of comparison, so the other wing is for the section 5,’ Complete Sharaku’, and the small section 6,’ The Sharaku Effect’. In section 4, we can see one of the most interesting things of the exhibition: the same actor in the same role depicted by two or more different artists. Sharaku’s individual touch is readily apparent when comparisons are made between his images of actors and those of the same actor in the same role by other artists.

The kabuki world was rocked by he Kansei reforms and in 1794, the year of Sharaku’s debut, theaters went through unprecedented hardships. In the midst of all this, Tsutaya suddenly produced the works of Sharaku. The antithesis of Sharaku’s style can be found in the works of Katsukawa Shun’ei (勝川春英), whose elegantly beautiful actor prints were representative of the style produced by the Katsukawa school from Katsukawa Shunshō (勝川春章) onwards. Shun’ei produced half-lenght actor portraits under the seals of various publishers. In the spring of 1794, just before Sharaku’s appearance, another new spark on the scene, Utagawa Toyokuni (歌川豐國), began the publication of the Yakusha Butai no Sugata-e (役者舞台の姿絵) series of full-lenght images of actors in stage settings, all published by Izumiya Ichibei (和泉屋市兵衛). Three other artists in Shun’ei studio, including Katsukawa Shun’en (勝川春艶) with his round fans with their popular images of actor faces, produced prints of the same actors in the same roles to rival those of Sharaku.

This section presents the theater playbills that explain the actors, roles and plays presented during this period, plus a range of comparative works to reveal each artist’s individuality in their presentation of the same person in the same role.


代三目市川高麗蟇の志賀大七、写楽・勝川春英・勝川春艶、寛政6年、(1794)

Ichikawa Kōmazō III com Shiga Daishichi per Sharaku, Katsukawa Shun’ei i Katsukawa Shun’en, 1794
Ichikawa Kōmazō III como Shiga Daishichi por Sharaku, Katsukawa Shun’ei y Katsukawa Shun’en, 1794

Ichikawa Kōmazō III as Shiga Daishichi by Sharaku, Katsukawa Shun’ei & Katsukawa Shun’en, 1794

三代目沢村宗十朗の名護屋山三元春、写楽・歌川豊国・勝川春英、寛政6年、(1794)
Sawamura Sōjūrō III com Nagoya Sanza Motoharu per Sharaku, Utagawa Toyokuni i Katsugawa Shun’ei, 1794
Sawamura Sōjūrō III como Nagoya Sanza Motoharu. Sharaku, Utagawa Toyokuni y Katsugawa Shun’ei, 1794
Sawamura Sōjūrō III as Nagoya Sanza Motoharu by Sharaku, Utagawa Toyokuni i Katsugawa Shun’ei, 1794

代三目大谷鬼次の江戸兵衛、勝川春艶・歌川豊国・写楽、寛政6年、(1794)
Ōtani Oniji III com Edobei per Katsukawa Shun’en, Utagawa Toyokuni i Sharaku, 1794
Ōtani Oniji III como Edobei por Katsukawa Shun’en, Utagawa Toyokuni y Sharaku, 1794
Ōtani Oniji III as Edobei by Katsukawa Shun’en, Utagawa Toyokuni i Sharaku, 1794

絵本番付と役割番付「敵討番合話」、寛政6年、(1794)
Pàgines de “Katakiuchi Noriyai Banashi” (Programa i crítiques), 1794
Páginas de “Katakiuchi Noriyai Banashi” (Programa de mano y críticas), 1794
Pages from “Katakiuchi Noriyai Banashi” (Playbill & Reviews), 1794

 
No Comments

Posted in Art, Expos

 

Tags: ,

Leave a Reply