Fingiré que fingeixo que no fingia
La clau de Tanizaki Jun’ichiro, és una novel·la curta, només unes 140 pàgines en la versió catalana, amb una estructura de dos diaris escrits per cada un dels dos membres d’un matrimoni i eminentment psicològica. Els dos personatges principals, el marit de qui mai en sabem el nom i la muller, la Ikuko, aboquen als diaris respectius les seves idees, els seus sentiments i les seves mentides, el que fa que tot plegat ens ajudi a tractar d’entendre les seves motivacions. Personalment, és un llibre per llegir dos cops, ja que el primer cop és molt probable que les darreres pàgines ens deixin perplexos, sorpresos o fins i tot decebuts. Tanmateix tornar a llegir la novel·la sabent com acaba ens obre les portes a una nova experiència on podem gaudir buscant les claus que l’autor ens deixa assenyalant el desenllaç i comprovant que tot estava meticulosament previst. Read the rest of this entry »
